OPINIÓN

Algunes reflexions sobre els resultats electorals del 27S

01/10/2015 francesc casadó 0Comment

Article en català i castellà

“El moviment popular de 1936 va demostrar la possibilitat d’un acostament eficaç entre tradició i innovació, entre voluntats nacionals, que poden ser múltiples, i voluntat revolucionària.” (Pierre Vilar)

La derrota de la candidatura independentista al plebiscit del 27S és un fet consumat, “Junts pel Sí” no ha assolit la majoria absoluta per poder proclamar de nou president a Artur Mas. La coalició ha obtingut 62 escons, nou menys que la suma dels obtinguts per Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana a les eleccions al Parlament el 2012. Necessitaran el suport de l’esquerra independentista, però la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha afirmat reiteradament que no votarà a favor de la investidura de Mas.

Ciutadans ha aconseguit un espectacular augment de vots en les grans urbs de Catalunya, a destacar els resultats al districte barceloní de Nou Barris i la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, totes dues destaquen per tenir els índexs més elevats d’exclusió econòmica i segregació racial de tota l’àrea metropolitana, és aquí on el discurs populista de dretes ha tingut més èxit: exaltació del nacionalisme espanyol i segregació social com a arguments polítics. La periodista Esther Vivas, en un article del diari Público va comparar l’elevat nombre d’escons que assignaven les enquestes a Ciutadans amb la caiguda d’un ‘meteorit’ sobre el procés sobiranista. Sens dubte la catàstrofe ja s’ha produït en aquestes localitats catalanes.

Una altra sorpresa ha estat el resultat dels socialistes, el PSC ha obtingut 16 escons quan les enquestes li atorgaven un màxim de 11, sens dubte ha influït l’alta participació en la jornada electoral, un 9% més que les anteriors eleccions al Parlament. El SOS mediat llançat pel PP en premsa i televisió ha aconseguit mobilitzar aquells que no van exercir el seu dret al vot en els passats comicis.

Els resultats per a la plataforma d’esquerres “Catalunya Sí que és Pot” (CSP) han estat baixos, 11 escons. El líder d´Izquierda Unida, Alberto Garzón, a penes va tenir visibilitat durant la campanya, la coalició va centrar el pes dels actes electorals a Íñigo Errejón i Pablo Iglesias quan mesos enrere, durant les jornades per “el dret a decidir”, van destacar les cadires buides per als representants de Podemos. Una dada significativa que no ha estat notícia per als mass media és el percentatge de vots de l’esquerra alternativa, la suma de CSP més la CUP és de 17%, el mateix que el de Ciutadans, la segona força més votada.

L’elecció del president de la Generalitat es pot prolongar fins a principis de gener abans d’haver de repetir els comicis, en aquest cas ja s’haurien realitzat al desembre les eleccions generals i un nou executiu, previsiblement sense Rajoy, governarà a Madrid. A Catalunya l’eix de la campanya electoral va continuar sent la Qüestió Nacional, és a dir, triar entre el dret d’autodeterminació i / o un procés constituent cap a un model federal i republicà de l’Estat espanyol. Un possible pacte que aniria en la direcció del procés constituent alhora que alternatiu a la coalició sobiranista seria el format per CSP, CUP i PSC, aquestes tres formacions d’esquerres sumen 37 escons, un escó més que Ciutadans i PP junts.

ALGUNAS REFLEXIONES SOBRE LOS RESULTADOS ELECTORALES DEL 27S

“El movimiento popular de 1936 demostró la posibilidad de un acercamiento eficaz entre tradición e innovación, entre voluntades nacionales, que pueden ser múltiples, y voluntad revolucionaria.” (Pierre Vilar)

La derrota de la candidatura independentista en el plebiscito del 27S es un hecho consumado, “Junts pel Sí” no ha alcanzado la mayoría absoluta para poder proclamar de nuevo presidente a Artur Mas. La coalición ha obtenido 62 escaños, nueve menos que la suma de los obtenidos por Convergència Democràtica de Catalunya y Esquerra Republicana en las elecciones al Parlament en 2012. Necesitarán el apoyo de la izquierda independentista, pero la Candidatura d´Unitat Popular (CUP) ha afirmado reiteradamente que no votará a favor de la investidura de Mas.

Ciutadans ha conseguido un espectacular aumento de votos en las grandes urbes de Catalunya, a destacar los resultados en el distrito barcelones de Nou Barris y la ciudad de L´Hospitalet de LLobregat, ambas destacan por tener los índices más elevados de exclusión económica y segregación racial de toda el área metropolitana, es aquí donde el discurso populista de derechas ha tenido más éxito: exaltación del nacionalismo español y segregación social como argumentos políticos. La periodista Esther Vivas, en un artículo del diario Público comparó el elevado numero de escaños que asignaban las encuestas a Ciutadans con la caída de un ‘meteorito’ sobre el proceso soberanista. Sin duda la catástrofe ya se ha producido en estas localidades catalanas.

Otra sorpresa ha sido el resultado de los socialistas, el PSC ha obtenido 16 escaños cuando las encuestas le otorgaban un máximo de 11, sin duda ha influido la alta participación en la jornada electoral, un 9% más que las anteriores elecciones al Parlament. El SOS mediato lanzado por el PP en prensa y televisión ha conseguido movilizar a aquellos que no ejercieron su derecho al voto en los pasados comicios.

Los resultados para la plataforma de izquierdas “Catalunya Sí que es Pot” (CSP) han sido bajos, 11 escaños. El líder de Izquierda Unida, Alberto Garzón, apenas tuvo visibilidad durante la campaña, la coalición centró el peso de los actos electorales en Íñigo Errejón y Pablo Iglesias cuando meses atrás, durante las jornadas por “el derecho a decidir”, destacaron las sillas vacías para los representantes de Podemos. Un dato significativo que no ha sido noticia para los mass media es el porcentaje de votos de la izquierda alternativa, la suma de CSP más la CUP es de 17%, el mismo que el de Ciutadans, la segunda fuerza mas votada.

La elección del presidente de la Generalitat se puede prolongar hasta principios de enero antes de tener que repetir los comicios, en este caso ya se habrían realizado en diciembre las elecciones generales y un nuevo ejecutivo, previsiblemente sin Rajoy, gobernará en Madrid. En Catalunya el eje de la campaña electoral va a continuar siendo la Cuestión Nacional, es decir, elegir entre el derecho de autodeterminación y/o un proceso constituyente hacia un modelo federal y republicano del Estado español. Un posible pacto que iría en la dirección del proceso constituyente a la vez que alternativo a la coalición soberanista sería el formado por CSP, CUP y PSC, estas tres formaciones de izquierdas suman 37 escaños, un escaño más que Ciutadans y PP juntos.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.