OPINIÓN

Apunts sobre les eleccions plebiscitaries l’27S a Catalunya

25/08/2015 francesc casadó 0Comment

Article en català i castellà

Les principals entitats del sobiranisme català ja tenen llista unitària, “Junts pel Sí” és el nom de la coalició entre Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana a les eleccions autonòmiques del 27S. Els primers llocs de la candidatura estan reservats a “independents”, a Girona el cap de llista serà el cantautor Lluís Llach i per Tarragona un exdiputat socialista, Germà Bel, el primer és simpatitzant de l’esquerra independentista però els radicals de les CUP s’han negat a participar en aquesta coalició i el segon intenta captar el dispers vot socialista tot i que el Moviment d’Esquerres, organització sorgida de l’escissió sobiranista al Partit dels Socialistes de Catalunya, estarà representat per només 6 candidats d’un total de 135. A Barcelona encapçala la llista Raül Romeva, fins fa escasses setmanes eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya Verds i ara presidenciable al govern català, al fer-se pública la notícia la coordinadora d’ICV, Dolors Camats, va arribar a dir «Ha canviat d’equip». Els següents candidats barcelonins seran els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, les dues són agrupacions de la societat civil i referents del identitari nacionalista. El quart i cinquè lloc seran per Artur Mas i Oriol Junqueras respectivament, tot i que el republicà tingués més projecció de vot en les enquestes.

Aquest autèntic embolic, que pot arribar a convertir-se en nus gordià per a l’Estat espanyol, forma part del Pla de Ruta aprovat al juliol per les dues executives en què es va designar a personatges “no polítics” en els primers llocs de la candidatura, els quals , després de ser elegits faran una declaració pública de fidelitat al sobiranisme i rebutjaran els seus càrrecs públics, el president Mas continuarà i Oriol Junqueras serà escollit vicepresident. Amb aquest acord ambdues organitzacions intenten, en cas de guanyar les eleccions, blindar el pròxim govern de Coalició Nacional de qualsevol crítica que posi en risc l’hegemonia de la burgesia en el procés independentista. Amb la victòria de “Junts pèls Sí” el socialdemòcrata Oriol Junqueras haurà servit en safata a la dreta el triomf de les polítiques neoliberals dictades per la Unió Europea.

La importància de la qüestió nacional catalana rau tant en el rebuig de la població cap al ranci espanyolisme reaccionari de pandereta i castañuelas com en el rebuig del sentimentalisme nacionalista burgès del Principat. No ha estat casual l’elecció d’un activista veïnal i militant d’Esquerra Unida i Alternativa, Lluís Rabell, com a cap de llista de la coalició d’esquerres “Catalunya Sí que és Pot” integrada per ICV, EUiA, Podem i Equo.

El partit liderat per Pablo Iglesias es va mantenir allunyat de la campanya “Pel Dret a Decidir”, però ara Iñigo Errejón, ideòleg de Podem, ha declarat reconèixer el dret dels catalans a triar el tipus de relació que desitgen tenir amb Espanya, sigui un estat federal, prèvia reforma constitucional, plurinacional (com el bolivià presidit per Evo Morales) o independent.

Una declaració unilateral de secessió per part del Parlament no s’ajusta a l’ordenament jurídic espanyol ni internacional i pot provocar la suspensió del govern autonòmic per part de Madrid. D’arribar a produir-se el moment polític serà impredictible: ¿es suspendran també drets essencials com la llibertat d’expressió i associació ?; ¿Reivindicarà el sobiranisme català liderat pels conservadors la ‘via Kosovo’ o el ‘Maidan’ per aconseguir suport internacional?

APUNTES SOBRE LAS ELECCIONES PLEBISCITARIAS DEL 27S EN CATALUNYA

Las principales entidades del soberanismo catalán ya tienen lista unitaria, “Junts pel Sí” es el nombre de la coalición entre Convergència Democràtica de Catalunya y Esquerra Republicana en las elecciones autonómicas del 27S. Los primeros puestos de la candidatura están reservados a “independientes”, en Gerona el cabeza de lista será el cantautor Lluis Llach y por Tarragona un exdiputado socialista, Germà Bel, el primero es simpatizante de la izquierda independentista pero los radicales de las CUP se han negado a participar en esta coalición y el segundo intenta captar el disperso voto socialista aunque el Moviment d´Esquerres, organización surgida de la escisión soberanista en el Partit dels Socialistes de Catalunya, estará representado por solo 6 candidatos de un total de 135. En Barcelona encabeza la lista Raül Romeva, hasta hace escasas semanas eurodiputado de Iniciativa per Catalunya Verds y ahora presidenciable al gobierno catalán, al hacerse pública la noticia la coordinadora de ICV, Dolors Camats, llegó a decir «Ha cambiado de equipo». Los siguientes candidatos barceloneses serán los presidentes de la Assemblea Nacional Catalana y de Òmnium Cultural, ambas son agrupaciones de la sociedad civil y referentes del identitario nacionalista. El cuarto y quinto puesto serán para Artur Mas y Oriol Junqueras respectivamente, aunque el republicano tuviera mayor proyección de voto en las encuestas.

Este auténtico enredo, que puede llegar a convertirse en nudo gordiano para el Estado español, forma parte del Plan de Ruta aprobado en julio por ambas ejecutivas en el que se designó a personajes “no políticos” en los primeros puestos de la candidatura, los cuales, tras ser elegidos harán una declaración pública de fidelidad al soberanismo y rechazarán sus cargos públicos, el presidente Mas continuará y Oriol Junqueras será elegido vicepresidente. Con este acuerdo ambas organizaciones intentan, en caso de ganar las elecciones, blindar el próximo gobierno de Coalición Nacional de cualquier crítica que ponga en riesgo la hegemonía de la burguesía en el proceso independentista. Con la victoria de “Junts pels Sí” el socialdemócrata Oriol Jonqueras habrá servido en bandeja a la derecha el triunfo de las políticas neoliberales dictadas por la Unión Europea.

La importancia de la cuestión nacional catalana radica tanto en el rechazo de la población hacia el rancio españolismo reaccionario de pandereta y castañuelas como en el rechazo del sentimentalismo nacionalista burgues del Principado. No ha sido casual la elección de un activista vecinal y militante de Esquerra Unida i Alternativa, Lluis Rabell, como cabeza de lista de la coalición de izquierdas “Catalunya Sí que es Pot” integrada por ICV, EUiA, Podem y Equo.

El partido liderado por Pablo Iglesias se mantuvo alejado de la campaña “Pel Dret a Decidir”, pero ahora Iñigo Errejón, ideólogo de Podemos, ha declarado reconocer el derecho de los catalanes a elegir el tipo de relación que desean tener con España, sea un estado federal, previa reforma constitucional, plurinacional (como el  boliviano presidido por Evo Morales) o independiente.

Una declaración unilateral de secesión por parte del Parlament no se ajusta al ordenamiento jurídico español ni internacional y puede provocar la suspensión del gobierno autonómico por parte de Madrid. De llegar a producirse el momento político será impredecible: ¿se suspenderán también derechos esenciales como la libertad de expresión y asociación?; ¿reivindicará el soberanismo catalán liderado por los conservadores la ‘vía Kosovo’ o el ‘Maidán’ para conseguir apoyo internacional?

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.