Som esclaus als països catalans

Durant l´edat mitjana al litoral mediterrani i en particular en els territoris de la corona catalanoaragonesa l´esclavitud i el servilisme van destacar per la seva importància en el desenvolupament de l´estructura productiva.

El dèficit demogràfic en aquests territoris i la ruïna de les tropes almogàvers en la seva lluita contra els àrabs a les terres del sud van obligar a la corona a l’aventura imperialista per mar cap a llevant, els presoners de guerra serien la futura mà d’obra esclava. En aquell període de conquestes de Sardenya, Sicília o Atenes la noblesa, el clergat que per si mateix era una força feudal i el patriciat urbà es van enriquir, tot a costa d’una explotació intensa del poble i de la servitud dels seus pagesos.

Cal destacar que el esclavisme durant l’edat mitjana i moderna va tenir continuïtat com ho demostra la vinculació de mariners i comerciants catalans amb el negoci negrer durant el s. XIX a l’illa de Cuba.

Fins a la fi de la reconquesta de la corona en el s. XIII l’esclau és musulmà i el port de Mallorca és el principal punt d’abastament, en els segles XIV i XV amb l’expansió imperialista cap a la Mediterrània es va iniciar l’arribada de presoners orientals majoritàriament russos i tàrtars, el destí del trànsit naval seria el port de Barcelona. En aquesta ciutat de 30.000 habitants 5.000 eren esclaus, dos terços d’ells dones.

La seva propietat era exclusiva de bisbes, pagesos benestants i gran burgesia mercantil. Els esclaus eren considerats meres eines de treball, s’empraven en les tasques més dures i degradants com la cura d’animals o serveis domèstics, menjaven i dormien al corral, ferrades i amb el cabell rapat en condicions d’absoluta misèria i marginació.

La situació és tan dramàtica que el 1399 el rei Martí l’Humà va publicar una llei en la que obligava a alliberar a tots aquells que fossin cristians però és derogada, el patriciat barceloní ( “ciutadans honrats”) enriquit durant l’època dels mercats de Orient Mitjà es va oposar a perdre els seus beneficis.

Durant el s. XV es produeix una superpoblació del territori de la corona, les fams periòdiques van provocar l’emigració dels joves, excés de mà d’obra i salaris baixos. Els senyors van acaparant més recursos a costa de la població, s’endureixen les relacions feudals i la situació es fa insuportable amb la introducció dels Mals usos, costum que els permet maltractar a les capes populars i fer-los pagar un rescat per poder abandonar les seves terres de cultiu.

En altres territoris de la península seguien la reconquesta, el sistema de repoblació fa que els camperols visquessin en unes condicions de relativa llibertat que els pagesos catalans anaven perdent progressivament. A El origen de la família, la propietat privada i l’estat Engels ressalta aquesta diferència escrivint: “… Mentre que en Castilla el pagès mai va ser servent, la servitud més abjecta va regnar a Aragó (llegiu Catalunya) fins a la sentència de Ferran el Catòlic de 1846, on es diu: `Decidim els senyors susdits no podran tampoc passar la primera nit de noces amb la dona que hagi pres un pagès, ni tampoc passar la cama per sobre del llit ni de la dona, en senyal de la seva sobirania; tampoc podran servir-se de les filles i fills contra la seva voluntat, amb o sense pagament “.

L’esclavisme feudal va comportar durant molt de temps unes actituds socials que han anat forjant una profunda consciència de classe en el poble català, això unit a un idioma propi que ha cohesionat el seu desenvolupament en “democràcia” econòmica i política entra en contradicció amb el anquilosat règim del estat centralista i afavoreix la creació d’un estat propi, els Països Catalans. El dret de les nacions a l’autodeterminació va ser definit per Lenin com una reivindicació democràtica de caràcter liberal, d’alliberament nacional i econòmic d’un poble en particular sota un estat opressor.

L’experiència històrica del moviment nacional català durant la I i II República va demostrar que ni la gran ni petita burgesia van ser forces capaços d’assolir els objectius d’alliberament i que l’única força capaç de poder assolir és la classe obrera catalana recolzada per la resta de classe obrera de l’estat espanyol. Avui se’ns proposa una consulta popular, liderada per l’esquerra parlamentària, per decidir si estem a favor de l’autodeterminació del nostre poble a la qual hem de respondre des dels moviments socials i les organitzacions anticapitalistes, sense dubtar-ho, donant suport a la iniciativa i reforçant amb el nostre vot aquest dret democràtic.

Bibliografia:

• VVAA, El problema nacional català, Edicions Horitzons.
• V. I. Lenin, El derecho de las naciones a la autodeterminación, Editorial Progreso, Moscú.

Article publicat a Kaos en la Red